La cara fosca de la lluna proposa mirar amb altres ulls el que la foscor amaga, allò que la llum indirecta tan sols permet intuir, però mai es mostra. Una evocació del que sent el malabarista com a executant d’un ofici, com a punt de partida d’uns malabars accessibles a tota mena de públic.
Els malabars són una escola de gestió de la complexitat? Parlem de les lateralitats sistemàtiques i les huit dimensions espacials. Un art de bellesa visual i habilitats psicomotrius? Una dansa virtuosa? Un repte que repta la llei de la gravetat?
L’evocació de la capacitat humana d’expressar-se mitjançant els objectes, de treballar amb les mans… La lliure exploració de les possibilitats corporals (i mentals). L’art de fer accessible la dificultat. La improvisació i el moviment com esperons de la rutina contemporània amb la paradoxa d’aconseguir que una tècnica de moviment rutinari siga el vehicle per a desconstruir el virtuosisme establit.
Què ve a la ment amb la paraula malabarista? Perquè només mirem la lluna de nit, quan moltes vegades sura en el cel en companyia del sol? Quina és la cara fosca dels malabars contemporanis? I quina, la llum que desprenen, els seus immensos beneficis? 360 graus d’immersió total.
Són alguns dels interrogants que proposa Insomnia Nou Circ en La cara fosca de la lluna.
Divendres de 17h a 19h Taller de malabars. Patrons de passades simètriques escalonades en grup. Explorarem patrons on els malabaristes fan el mateix però en moments diferents, per a tots els nivells. EDAT RECOMANADA +11 ANYS, No és necessari coneixements previs.
I a les 19.45h l’espectacle, en espai central en Tinglado 2 La Marina de València (port de València).
